divendres, 9 de novembre del 2012

Avaluació dels mapes conceptuals del Cmap

Treballant en la PAC2 de l'assignatrua se'ns han presentat uns casos pràctics sobre la utilització del programari lliure Cmap. Un d'aquests casos ha estat clau per a completar aquesta PAC i entendre realment la importancia de les diferents parts dels mapes conceptuals. M'ha resultat de moleta ajuda disposar de les pautes d'avaluació que es presenten en el cas 3 "Classe de literatura Britànica" per aquest motiu les presento a continuació:

  • El nombre de nodes indica l'amplada de la xarxa.
  • El nombre de proposicions diferents (combinacions node-enllaç-node).
  • La ràtio d'exemples de cada concepte és un indicador de com s'han integrat de bé els conceptes de la matèria (cosa que rep el nom d'incrustació, en anglès embeddedness).
  • La posició central que ocupa cada node s'indica mitjançant el seu nombre d'enllaços directes (conceptes enllaçats directament a aquest) i indirectes (conceptes enllaçats a altres conceptes directament enllaçats a aquest). La centralitat és una mesura de la importància dels conceptes d'un camp concret. Observeu el rang que ordena la centralitat dels més incrustats (nombre de camins a una distància de dos nodes). Sovint, els conceptes que vosaltres considereu que són més importants (normalment, els que es troben en el nivell d'abstracció més elevat) no són els que ocupen posicions més centrals en la xarxa, com a mínim d'acord amb aquest criteri.
  • La profunditat (jerarquia) de la xarxa es mesura pels nivells de nodes representats.
  • Resulta vàlida la relació d'enllaç entre els nodes de cada proposició? (Novak i Gowin, 1984)
  • La relació de cada proposició és clara i descriptiva?
  • Si la xarxa és jeràrquica, quants nivells hi ha representats? Cada concepte subordinat és més específic que el concepte superior? (Novak i Gowin, 1984)
  • La direcció dels enllaços amb fletxes representa relacions jeràrquiques o causals entre els nodes de les proposicions? (McClure i Bell, 1990)
  • La validesa i la síntesi dels enllaços encreuats en diferents proposicions.
  • El nombre i l'exactitud dels parells de conceptes enllaçats i el nombre d'enllaços rellevants entre parells de conceptes.
  • La ràtio d'exemples de conceptes (integració o incrustació de conceptes).
  • La centralitat de cada node (a quants conceptes està enllaçat de manera directa o indirecta).
  • Nombre de tipus d'enllaç diferent. Els enllaços han de ser escassos. La llei de l'escassetat pertany a l'economia amb la qual un s'expressa. Si n'hi ha prou amb sis enllaços per a descriure totes les relacions de la xarxa, no utilitzeu més de sis (és a dir, no utilitzeu tres enllaços diferents que signifiquin el mateix, per exemple, "atribut de", "propietat de" i "característic de").
  • D'altra banda, la dependència excessiva de dos tipus concrets d'enllaços mostra una estretor de pensament. Heu d'utilitzar prou enllaços per a discriminar diferències significatives. Aquests dos criteris requereixen equilibrar les classificacions. Observeu les proporcions dels tipus d'enllaços que s'utilitzen a la xarxa. Calculeu (com a mínim, aproximadament) les proporcions d'inclusió, característica, acció, procés i relacions temporals (vegeu la taula 5.1).
  • Prominència: nombre d'enllaços vàlids d'un mapa dividit pel nombre total d'enllaços d'un mapa.
  • La coherència de l'ús dels enllaços.
  • El nombre de nodes "sense sortida" (enllaçats solament a un concepte).
  • La ràtio entre el nombre d'enllaços i el nombre de nodes.
  • L'ús dels enllaços de manera coherent per tota la xarxa. El significat de qualsevol enllaç hauria de ser el mateix cada vegada que s'utilitza.
  • Observeu el nombre de nodes "sense sortida"; és a dir, els que solament estan relacionats amb un altre concepte. Es considera que aquests nodes estan al límit de la xarxa. Impedeixen que el navegador de la xarxa vagi a qualsevol altre node que no sigui el node del qual procedeixen.
  • La ràtio entre el nombre de tipus d'enllaços i el nombre de nodes ha de ser baixa. No és apropiat desenvolupar un tipus d'enllaç diferent per a cada concepte (vegeu comentaris anteriors sobre la parquedat).
  • Evidentement, l'exactitud de la informació inclosa en la xarxa és el criteri més important. Els alumnes fan connexions significatives? És correcte el text dels nodes? És a dir, és correcta la informació de la xarxa?
  • Debat CTS

    En el debat portat a terme en l'assignatura em va tocar defensar el rol de tecnodeterminista. En un primer moment em va semblar que seria fàcil, tot i que més endavant, a mensura que els debats agafaven cos vaig veure que era una idea masa tensa en compració amb les meves idees prèvies. Tot i això, les participacions que vaig fer en el debat penso que van estar prou envertades:


    1)LEÓN DORMIDO:
    Hem d'endtendre la tecnologia com a element potenciador.  Tal com diu la meva companya Lara Martínez: " Els recursos tecnològics són limitats, de manera que hi ha poques possibilitats d’avançar en les seves possibilitats i obrir-se al món." en referència als CEPAS que hem pogut visulitzar en els vídeos.
    Els arguments que faig servir per a defensar aquesta tesi, d'entendre tecnologia com a font potenciadora, són que la tecnologia ens han ajudat a entendre, comprendre, interpretar,etc. diferents elemetns de la nostra realitat des d'una nova perspectiva; fet que ha fer creixer els nostres coneixemtns i ha ampliat les relacions amb el medi, tot potenciant-les. La tecnologia ha despertat nous coneixements i nous interessos dins dels humans tot explotant les nostres capacitats.
    En conclusió, les diferents tecnologies són essencials per a un bon desenvolupament de les capacitats dels humans, ja que sense aquestes tecnologies hi han acapacitats/habilitats que queden amagades i que, per tant, no són explotades al màxim.

    2)Responenet a la meva companya Sílvia Rodríguez, després de la seva intervenció em faig la pregunta: hem de negar als altres (entenent com altres les persones que hem observat en el vídeo) la tecnologa, quan sabem que és un element que ajuda adesenvolupar-nos?
    Tal i com ja he exposat, penso que les tenoclogies ens faciliten el desenvolupametn, per tant, si aquestes societats que hem pogut veure en el vídeo disposesin de tecnologies segurament és podríen desenvolupar amb millors garanties, ja que són un element potenciador.

    3) No parlem d'imposició, sinó que des de la nostra postura de tecnodeterministes, creiem que les tecnologies possibiliten moltes coses. Per tant, s'han d'oferir per tal de poder-les utilitzar; no les hi podem negar.
    Correcte en que el seu ritme de desenvolupament és un altre, això ho hem comprobat en les imartges, però el que proposem és una introducció de la tecnologia en el seu medi tot contemplant les seves necessitats, per tal de poder ajudar a satisfer les necessitats que ens presenten. Les diferent tecnologies els ajudarien a poder-se desenvolupar d'una millor manera, amb més facilitat i comoditat. Sense deixar de perdre de vista el seu entorn i els seus trets identificatius. Les tecnologies no exclouen les altres coses, sinó que en són un molt bon complement.

    4) INTEL·LIGÈNCIA DE LA NEVERA
    La importància de les tecnologies. La postura sociodeterminista ens defensaria per sobre de tot la importància del sistema social i cultural, per sobre de la importància de les tecnologies; però en aquest cas podem observar clarament la importància que tenen les tenologies. Els mateixos països del sud s'han adonat de la importància que tenen les tecnologies i de la necessitat que tenen de disposar d'elles. Les tecnologies són un element potenciador i, per tant, els països del sud les necessiten per a poder produir igual que els països del nord. Aquí podem veure la força que tenen les tecnologies i com els desenvolupaments tecnologics povoquen canvis en la societat. Gracies a la descoberta feta pels països del nord es van poder observar la grabetat de la producció de CFC, gràcies a la tecnologia utilitzada en aquesta investigació es va poder tenir una nova informació que ha fer canviar el model de producció de neveres, per tant, aquí tenim un exemple de modificació de la socitat gràcies als descobriments de la tecnologia.