dijous, 13 de desembre del 2012

pac 3 projecte final

Ara, centrant-nos en el projecte final de l'assignatura presento la primera fitxa disseny de l'activitat de resolució de problemes.

FITXA DISSENY DEL PROJECTE


1.     TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui mana a l’escola?
2.     Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora.
Els aprenents són una de les classes dels alumnes de 1r de primària d’una escola petita.
El mediador serà el mateix tutor d’aula.
La tecnologia mediadora serà: diferents webs, la pdi i el programari de Cmap.
3.     Descripció del problema de partença i la tecnologia mediadora.
En una de les sessions setmanals d’assemblea d’aula en la qual es parlava d’anar de colònies, va sorgir el dubte d’un dels alumnes de “Si volem anar de colònies a qui li hem de demanar? Qui mana a l’escola?” La majoria d’alumnes van veure que si no sabien qui era la persona/les persones que manaven a l’escola no sabien a qui li havien d’anar a demanar permís per poder anar de colònies. Alguns nens van dir que manava el director, d’altres els pares, altres la tutora,etc. Hi van haver moltes propostes però cap nen sabia qui manava exactament.
Per aquest motiu van decidir investigar qui manava a l’escola.
Segons Jonassen, es tracta d’un problema ben estructurat, ja que hi ha un procés de solució definit i un objectiu conegut. Respecte el nivell de complexitat ens trobem davant d’un nivell baix, perquè hi intervenen un conjunt reduït de factors i/o variables. En relació a l’especificitat de camp, hem de tenir en compte que el problema s’ha generat a partir d’una  activitat diària d’aula, per tant és un problema contextualitzat i que motiva als alumnes, ja que són ells els que estan interessats a obtenir la resposta. I per últim, segons la classificació de Jonassen, es tracta d’un problema que usa regles, ja que té una solució concreta, però hi ha diferents vies de resolució i el propòsit és clar
4.     Descripció del problema dels aprenents per tal que els sigui significatiu.
Tal i com hem anunciat, el problema ha sorgit d’un dubte dels propis alumnes, per aquest motiu els interessos de resolució es troben dintre seu, per tant existeix un gran compromís i motivació amb la tasca presentada. Per aquestes raons podem afirmar que es tracta d’un aprenentatge significatiu per part dels alumnes, ja que estan disposats a reorganitzar els seus esquemes de coneixement.
5.     Context de l’activitat
L’activitat que ha sorgit s’ha relacionat amb l’educació per al desenvolupament personal i la ciutadania; englobada dins les classes de tutoria (una hora per setmana). Els alumnes que la portaran a la pràctica són els alumnes de la classe B de primer de primària, el qual és un grup molt ben avingut i treballador.
6.      Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques
Tal i com hem anunciat, es tracta d’un grup treballador, estan molt acostumats a treballar en grup i respecten els rols de treball i les tasques assignades a cada persona. A més, des de l’escola es treballa molt les diferències personals, per tant els alumnes són conscients que existeixen diferents ritmes d’aprenentatge dins de la mateixa aula. L’aula està formada per 24 alumnes amb la mateixa proporció de nens i nenes. En quant a l’escola es tracta d’una escola petita i propera, on els alumnes tenen relació amb tots els mestres de l’escola.


7.     Competències específiques
Les competències que es treballaran en aquesta activitat són:
a)     Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
Els alumnes hauran de comunicar-se i realitzar entrevistes i, posteriorment, comunicar la informació rebuda. Per tant hauran de saber expressar clarament quines són les seves intencions, quina informació han recollit i a més, hauran d’escoltar la informació dels companys.

b)    Competència en el tractament de la informació i competència digital
Els alumnes hauran de ser capaços de fer una bona selecció de la informació segons els seus interessos de recerca. Per poder-la comunicar amb efectivitat.

c)     Competència d’aprendre a aprendre
L’alumnat ha de ser conscient del seu propi aprenentatge, ja que es tracta d’un aprenentatge significatiu on l’alumne.

d)    Competència d’autonomia i iniciativa personal
L’alumne ha de guiar els seus interesso per tal d’obtenir la informació desitjada. Els alumnes esdevenen el centre de l’aprenentatge, ja que són ells els que marquen el ritme d’aprenentatge.

e)     Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
El problema seleccionat farà que els alumnes entrin amb contacte amb el món real que els envoltat, tot descobrint les jerarquies que existeixen i les tasques assignades a cada persona. Gràcies aquests coneixements es podran fer una idea més clara del funcionament de la realitat i del món en què viuen.

f)     Competència social i ciutadania
Com que el treball d’aula es porta a terme en grup, tot i que els nens facin recerca individual, el mitjà de resolució del problema serà a partir d’assemblees; per tant els nens hauran d’arribar a acords, prendre decisions, argumentar postures, ser crítics amb la informació rebuda,etc. Per aquet motiu es treballa la socialització.

8.    Objectius específics
1.Identificar l’organització escolar.
2.Relacionar els rols amb les tasques de cada membre de l’organització escolar.
3.Ampliar les idees sobre l’organització escolar.
4.Elaborar un organigrama de l’escola.
5.Establir les relacions de poder.
6.Comunicar i compartir les idees i informació recollida.

9.    Continguts
Conceptuals:
Identificació de l’organització escolar (jerarquia) tot assignant tasques i rols.
Assignació de relacions de poder entre els diferents percentatges representats.
Procedimentals:
Elaboració d’un organigrama de centre, a  partir de la investigació i entrevistes. Tot anant reformulant les idees.
Actitudinals:
Participar activament en la recerca d’informació i en la compartició d’aquesta en les assemblees.

9.      Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions
Sessió
Descripció
Material
1.Formulació d’hipòtesis
(1hora)
En primer lloc recollirem totes les idees i informació que els alumnes ja tenen sobre l’organització de l’escola.
Recollirem en un document de text gràcies a la PDI les idees.
-PDI.
-Programa d’edició de textos.
2.Recerca de nova informació
(1hora)
Els nens elaboraran per grups de treball diferents entrevistes dirigides cap a diferents persones relacionades amb l’escola: pares i mares de l’AMPA, mestres, delegats, secretària,etc. Cada grup plantejarà la seva entrevista amb un editar de textos, l’imprimirà i anirà a fer l’entrevista a la persona assignada.
-PC
-Programa d’edició de textos.
3.Organització de la informació
(1hora)
Un cop recollida la informació, cada grup elaborarà amb el programari CmapTools un organigrama segons la seva font d’informació (la seva entrevista).
-PC
-Programa CmapTools.
4.Organigrama final
(1hora)
Cada grup presentarà als altres el seu organigrama i entre tots anirem creant un nou i més complert organigrama de l’escola, tot utilitzant correctament les fletxes, els colors, les relacions, etc.
-PDI
-Programa CmapTools.

10.    Fonamentació psicopedagògica
El problema que hem presentat va sorgir dels propis interessos dels alumnes, els alumnes van trobar-se davant d’una necessitat; per tant s’ha decidit investigar per tal de respondre al problema plantejat per als propis nens. El context és real i proper als infants.
Els infants amb aquesta pràctica entraran en contacte amb el món real que els envolta per tant poden fer-se una idea de l’organització social de la societat on viuen. A més, en la proposta educativa plantejada les noves tecnologies hi tenen un pes molt important, fet que reforça la idea de la tecnologia educativa, la qual té en compte les TIC en l’educació dels infants. Gràcies als recursos proposats els infants podran resoldre de forma significativa els seus dubtes i d’aquesta manera fer un verdader aprenentatge.
A més, no hem d’oblidar que aquesta pràctica ajuda a què els alumnes elaborin models mentals i els reestructurin a mesura que obtenen nova informació sobre el tema que treballen, sempre amb un espai de col·laboració entre els diferents grups de treball.
11.    Procediments i criteris d’avaluació
Per tal de fer una bona avaluació d’aquesta activitat no podem fer una única avaluació final, ja que tal i com hem dit no és més important el resultat que el procés, sinó que el procés és un element clau per al aprenentatge.
Per aquest motius proposem diferents tipus d’avaluació: en primer lloc una avaluació inicial, la qual és portarà a terme durant la primera activitat proposada on els alumnes exposaran els seus coneixements previs sobre el tema; d’aquesta manera podrem fer-nos una idea de quina base partim i cap a on hem de començar a treballar. En segon lloc, des del moment en què iniciem l’activitat elaborarem un taula de doble entrada on recollirem l’evolució dels alumnes al llarg del procés aquesta és tracta d’una avaluació sumativa i formativa, ja que té en compte tot el procés d’aprenentatge dels alumnes i a més ens ajudarà a comprovar si hi ha hagut un procés de canvi conceptual i evolució personal.
En aquesta grella de doble entrada els ítems que hi tindrem seran:
-Implicació i motivació durant l’aprenentatge.
-Relació i cooperació amb els companys.
-Ús adequat dels instruments TIC i el programari proposat.
-Concreció en el tema i la tasca assignada.
-Presentació de les noves informacions d’una manera clara i argumentada.
-Esperit crític davant les pròpies idees. Capacitat de reorganitzar el propi coneixement.

12.  Previsió de temporització
L’activitat proposada es portarà a terme a l’hora de tutora/assemblea i es farà al final de primer trimestre, ja que després de Nadal  ja es començarà a parlar de com s’organitzen les colònies que volen fer els alumnes. La durada de la proposta serà de 4 setmanes, ja que s’hi destinarà una hora setmanal.

canvi conceptual

En relació a l'entrada anterior, tal i com és pot observar si es comparen els dos mapes conceptuals que hi han en aquest blog. Hi ha hagut un verdader canvi conceptual, per aquest motiu us presento les meves relfexions sobre aquest canvi:

Centrant-nos en el canvi conceptual, afirmo que en el meu cas, sí que hi ha agut un canvi conceptual durant el procés. El procés de canvi no ha estat immediat, sinó que ha seguit un procés de maduració. És a dir, en primer lloc jo tenia unes idees inicials que, a mesura que avançava l’aprenentatge s’han anat posant en dubte, amb això vull dir, que gràcies al treball que he anat fent he vist com apareixien nous conceptes i relacions que afectaven directament a les que inicialment jo tenia.
En relació al primer mapa conceptual, segons el que vaig reflectir en aquest m’emmarcava dins del determinisme social. On la societat era el centre de tot i que dirigia tant a la ciència, com a la tecnologia com a l’educació. Tot i que en aquest mapa vaig mostrar que hi havia interacció amb aquests conceptes, la relació que vaig plasmar no era del tot la encertada, ja que com hem vist posteriorment, la relació és molt més complexa, ja que entenem la tecnologia educativa com una ciència aplicada que neix d’una interacció de múltiples conceptes.
En relació als mapes conceptuals també m’agradaria tenir present els criteris d’avaluació que es proposen en el “cas 3: Classe de literatura britànica”. Se’ns proposa avaluar els mapes conceptuals dels alumnes tenint en copte, per exemple: el nombre de nodes i proposicions diferents; els exemples (ens mostra la integració de conceptes); la centralitat, les posicions i la jerarquia (conceptes subordinats, tipologia de fletxes,...) dels nodes; bones relacions (directes o indirectes), presència de nodes sense sortida,etc. En quant a la comparació que estem fent entre el primer mapa i el segon, podem veure com el segon els nodes estan més ben utilitzats i les relacions tenen molt més sentit. Aquests fets de millora del mapa conceptual són deguts al canvi conceptual que hi ha a sota, ja que gràcies a aquest podem establir noves relacions i ampliar el coneixement.
Un altre aspecte que s’ha vist modificat ha estat, per exemple, algunes respostes que vaig exposar en la avaluació inicial de l’assignatura. A tall d’exemple davant de la pregunta: “¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social?.” La meva resposta va ser: “Evidentment, el progrés tecnològic i científic és el que impulsa el progrés econòmic i social, ja que sense els avanços tecnològics i científics no evolucionaríem.” Aquí podem veure com segons la meva resposta la tecnologia és la que guia el desenvolupament de la societat. En aquest cas la postura que vaig prendre va ser de tecnodeterminista. Per tant, he experimentat un canvi conceptual, ja que ara la meva resposta no seria per aquesta, sinó que ara crec que la relació que existeix no es tant simple, sinó la influència és bidireccional.

El debat em va ajudar molt a produir aquest canvi conceptual, ja que les meves idees i la nova informació va entrar en interacció, tot provocant desequilibris i confrontacions. En aquest moment vaig poder experimentar com les meves idees es comprometien amb el procés de canvi i, progressivament, anaven madurant i establint noves relacions. Per a poder finalitzar amb el canvi conceptual vaig tenir de presentar proves, argument i contra arguments, reflexions,etc. És a dir, vaig reorganitzar les idees per poder finalitzar amb el canvi conceptual. Per tot això, però, el grau de compromís va ser alt, ja que sinó no hauria estat possible.

En resum, el canvi conceptual s’ha produït gràcies a una ampliació de coneixements i de les relacions entre conceptes, a causa d’una reestructuració  de conceptes. Tot el procés ha estat basat en la argumentació fonamentada en hipòtesis, exemplificacions, contextualitzacions, etc. En els inicis no tenia una concepció global i ha sigut gràcies al treball de classe: lectures d’articles i mòduls i el treball de debat (ple d’exemplificacions, argumentacions,etc.) que he pogut obrir la meva ment i reorganitzar els conceptes que hi havia.