Centrant-nos en el canvi conceptual,
afirmo que en el meu cas, sí que hi ha
agut un canvi conceptual durant el procés. El procés de canvi no ha estat
immediat, sinó que ha seguit un procés de maduració. És a dir, en primer lloc
jo tenia unes idees inicials que, a mesura que avançava l’aprenentatge s’han
anat posant en dubte, amb això vull dir, que gràcies al treball que he anat
fent he vist com apareixien nous conceptes i relacions que afectaven
directament a les que inicialment jo tenia.
En relació al primer mapa conceptual,
segons el que vaig reflectir en aquest m’emmarcava dins del determinisme
social. On la societat era el centre de tot i que dirigia tant a la ciència,
com a la tecnologia com a l’educació. Tot i que en aquest mapa vaig mostrar
que hi havia interacció amb aquests conceptes, la relació que vaig plasmar no
era del tot la encertada, ja que com hem
vist posteriorment, la relació és molt més complexa, ja que entenem la
tecnologia educativa com una ciència aplicada que neix d’una interacció de
múltiples conceptes.
En relació als mapes conceptuals també
m’agradaria tenir present els criteris d’avaluació que es proposen en el “cas 3: Classe de literatura britànica”. Se’ns proposa avaluar els mapes conceptuals dels alumnes tenint en
copte, per exemple: el nombre de nodes i proposicions diferents; els exemples
(ens mostra la integració de conceptes); la centralitat, les posicions i la
jerarquia (conceptes subordinats, tipologia de fletxes,...) dels nodes; bones
relacions (directes o indirectes), presència de nodes sense sortida,etc. En
quant a la comparació que estem fent entre el primer mapa i el segon, podem
veure com el segon els nodes estan més ben utilitzats i les relacions tenen
molt més sentit. Aquests fets de millora del mapa conceptual són deguts al canvi conceptual que hi ha a
sota, ja que gràcies a aquest podem establir noves relacions i ampliar el
coneixement.
Un
altre aspecte que s’ha vist modificat ha estat, per exemple, algunes respostes
que vaig exposar en la avaluació inicial de l’assignatura. A tall d’exemple davant
de la pregunta: “¿Creus que el progrés en
el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic
i social?.” La meva resposta va ser: “Evidentment,
el progrés tecnològic i científic és el que impulsa el progrés econòmic i
social, ja que sense els avanços tecnològics i científics no evolucionaríem.” Aquí
podem veure com segons la meva resposta la tecnologia és la que guia el
desenvolupament de la societat. En aquest cas la postura que vaig prendre va
ser de tecnodeterminista. Per tant, he
experimentat un canvi conceptual, ja que ara la meva resposta no seria per
aquesta, sinó que ara crec que la relació que existeix no es tant simple, sinó
la influència és bidireccional.
El
debat em va ajudar molt a produir aquest canvi conceptual, ja que les meves
idees i la nova informació va entrar en interacció, tot provocant desequilibris
i confrontacions. En aquest moment vaig poder experimentar com les meves idees
es comprometien amb el procés de canvi i, progressivament, anaven madurant i
establint noves relacions. Per a poder finalitzar amb el canvi conceptual
vaig tenir de presentar proves, argument i contra arguments, reflexions,etc. És
a dir, vaig reorganitzar les idees per
poder finalitzar amb el canvi conceptual. Per tot això, però, el grau de
compromís va ser alt, ja que sinó no hauria estat possible.
En resum, el canvi conceptual s’ha produït
gràcies a una ampliació de coneixements i de les relacions entre conceptes,
a causa d’una reestructuració de
conceptes. Tot el procés ha estat basat en la argumentació fonamentada en
hipòtesis, exemplificacions, contextualitzacions, etc. En els inicis no
tenia una concepció global i ha sigut gràcies al treball de classe: lectures
d’articles i mòduls i el treball de debat (ple d’exemplificacions,
argumentacions,etc.) que he pogut obrir
la meva ment i reorganitzar els conceptes que hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada